a càrreg del Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo.
CaixaForum Tarragona. Obra Social de La Caixa.
C/ Cristòfor Colom, 2. – 19 h.
Senatus Populusque Romanus, el Senat i el poble de Roma. La història de Catalunya, d’Europa i del Mediterrani no es pot entendre sense conèixer com la ciutat de Roma va desenvolupar durant segles un sistema polític generador de nous elements culturals i socials que podem avui considerar el “primer espai comú europeu”: l’existència d’una sola entitat política que permetia acollir en la seva interior realitats i estatuts molt diversos, la unificació de la població lliure sota una única llei i, amb el temps, també un únic caràcter de ciutadania, la creació d’un espai econòmic i financer comú, uns mecanismes administratius i fiscals únics i un mateix exèrcit.
dimecres 19 de febrer del 2014.
EMPERADORS, SENADORS I CAVALLERS. MODELS DE CONDUCTES I AMOS ETERNS DEL PODER.
La societat romana incloïa homes lliures, lliberts i esclaus. Només els primers podien ser considerats ciutadans de Roma (cives) i d’entre tots ells, únicament 600, els més rics, integraven el Senat romà sota el mandat anual de dos cònsols. Patricis i plebeus, optimates i populars van ser les dues grans classes socials de la Republica en perpetu conflicte pel poder. Eren obligacions d’un senador assistir a les sessions del Senat i atendre als clients que buscaven la seva protecció com a patró. Els cavallers van sorgir com a classe social quan Roma va passar a dominar les províncies, eren els homes de negocis, organitzats en societats de publicans recaptadores d’impostos, propietaris de mines i grans comerciants. Per sobre de tots ells, August i els seus assessors van trencar la tradició republicana per imposar un nou ordre polític, el principat, que es va imposar com a sistema de govern durant cinc segles. L’emperador era dominus et deus, alhora senyor i déu vivent. Una fórmula molt útil per mantenir-se en el poder i traspassar-ho, però això no sempre va resultar fàcil.
dimecres 26 de febrer del 2014.
CIVES ROMANI. LA RES PUBLICA DE LES CIUTATS I ELS CIUTADANS MOTOR DE L’IMPERI.
En realitat l’Imperi de Roma funcionava sol. Una extensíssima xarxa de ciutats ben comunicades per mar, els rius navegables i les magnífiques vies romanes permetien l’explotació de les riqueses agrícoles i minerals dels territoris circumdants. Al mateix temps, el comerç internacional convertia al món romà en una gran economia global on tot podia comprar-se i vendre’s. En cadascuna de les ciutats romanes, colònies i municipis, una elite social composta per les famílies més riques, a imitació del Senat a Roma, controlaven el poder però també invertien una bona part de les seves fortunes en les millores urbanes. Els ciutadans havien de votar cada any en eleccions municipals per triar dos alcaldes i dos regidors d’urbanisme i d’aquesta forma tots participaven d’alguna forma del govern de la res publica, els assumptes públics de la comunitat.
dimecres 5 de març del 2014.
LUDI ET SPECTACULA. LA FESTA A ROMA.
Quan mirem els dies i mesos d’un calendari romà dóna la sensació que l’any era per als romans una festa contínua. Els ludi, dies festius per a celebració de les festes comunes es perllongaven de forma successiva al llarg de l’any romà: Ludi Megalenses, Ludi Cerealis, Ludi Apollinares, Ludi Romani, Ludi Plebei… Cadascun d’aquests ludi durava diversos dies i incloïa a més de processons i sacrificis, carreres de carros celebrades en els circs, espectacles escenics i també de mim i dansa en els teatres, combats de gladiadors i caceres de feres en els amfiteatres. Un any sencer de festes? o potser no tant. Si sumem avui els nostres dies festius de cap de setmana i el nostre mes de vacances la xifra de dies resultant al llarg de l’any s’apropa bastant a la viscuda en la societat romana. Per als dies de festa seguim sent romans.
dimecres 12 de març del 2014.
ARTIS ET ARTIFICES. EL MON DELS ARTISTES I DELS ARTESANS.
Per aconseguir que tots els ciutadans de l’Imperi se sentissin membres d’una mateixa comunitat cívica i política qualsevol que fos el seu origen, des d’Itàlia a Britannia, la Gàl·lia, Hispània o Africa, de les fronteres del Rhin i del Danubi als Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria o Egipte, totes les ciutats de l’Imperi eren petites Romes en miniatura amb muralles i portes, temples i places porticades, termes publiques, aqüeductes, fonts publiques i letrines, mercats, cases de rics amb patis i jardins o blocs de cases en altura. Escultors, artesans de la pedra, estucadors, pintors i bronzistes van reproduir una vegada i una altra un mateix paisatge urbà perfectament definit i ho van decorar amb estàtues i pintures de déus, emperadors i notables urbans.
A les ciutats i cases del romans l’art lo era tot.
dimecres 19 de març del 2014
QUI VA SER QUI A LA CATALUNYA ROMANA. PERSONES I PERSONATGES DE LA NOSTRA HISTORIA ANTIGA.
Sabíem que en una torre de la muralla de Tarragona es van gravar les primeres paraules escrites en llengua llatina de tota la Península Ibèrica en els inicis del segle II a.C? O que també en Tarraco es va dedicar una estàtua als emperadors Leon i Anthemi només tres anys abans del nou mandat del visigots i quatre de la fi de l’Imperi romà d’occident? Catalunya va ser part de Roma molt abans que Milà i ho va continuar sent fins al final mateix de la Roma antiga. L’epigrafia, les fonts escrites i l’arqueologia ens permeten conèixer a molts grans personatges de la nostra història romana, com els poderosos Minicii Natalis, pare i fill, naturals de Barcino, o el gran Lucius Licinius Sura, tres vegades cònsol de Roma i amic íntim dels emperadors Trajà i Adrià, l’avi del qual va manar construir l’arc de Berà. Però els epitafis funeraris ens permeten a més conèixer per tota la catalunya romana aspectes de la vida de moltes persones, els seus oficis, les seves edats, els seus amors i el record amb que els van honrar els seus sers estimats.